Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.441
|
81.
signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
|
|
82.
Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
|
|
83.
Enumeració de compostos amb el segon element en comú: pre- i postoperatori, sub- i suprahepàtic
Font
Fitxes de l'Optimot
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
|
|
84.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
|
|
85.
'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
el verb en indicatiu. Per exemple:
Hi anirem demà, si no plou.
El partit començarà de seguida, si no torna a haver-hi problemes de llum.
En canvi, no és adequada l'expressió sempre i quan.
[...]
|
|
86.
Pronoms me, te, se, ne, mos i vos / Ús de les formes pronominals plenes
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
|
|
87.
'vist i plau' o 'vistiplau'
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Dret
conformitat del gerent. Fixem-nos que en aquest cas, com qualsevol nom, pot portar, per exemple, un article: el vistiplau, un vistiplau.
En canvi, vist i plau són dos verbs coordinats que s'han convertit en una locució o expressió fixa, sinònima de verificat i conformat. Sol anar al final d'alguns [...]
|
|
88.
Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font
Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
|
|
89.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Andalusia
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
|
|
90.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Aragó
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
|
